Arrel 1ª Edició


PROJECTE

Amb l’objectiu de fomentar la creació de textos teatrals i generar una trobada entre diferents escriptors i escriptores de teatre Orfe Teatre ha realitzat la primera edició del Certamen Arrel de textos teatrals.

Es tracta d’una trobada artística feta amb molt d’amor, perquè els participants i el públic gaudisquen i compartisquen una experiència inoblidable alhora que es promoga l’escriptura teatral entre jóvens. Els participants de l’edició es van comprometre a realitzar una lectura dramatitzada d’un fragment dels seus propis textos en la celebració de la gala. Esta gala es va poder realitzar gràcies a la col·laboració del Volander, esdeveniment on es va fer públic la decisió del jurat.

EQUIP ORGANITZADOR:

Director: Tiago P. Barrachina
Xarxes i comunicació: Laura Luna
Comité d’organització: Jordi López, Juan Balaguer, Laura Luna y Ángel A. Vigara
Presentador de la gala: Ángel A. Vigara
Actuació musical: Doris Leal
Jurat: Jesús Peris Llorca y Tiago P. Barrachina
Col·laboració: El Volander

TEXTOS DEL CERTAMEN

–Óxido de Belén Alghero: 
         “Yo también deseo vivir en este barco. Y tienes razón: no sería capaz de venderlo.”

–Cita a las tres de Ornella Cirese:
        “Si te vas el olvido será el recuerdo más recurrente y mis palabras se desvaneceránen la nada, sin ser oídas.”

–Barraca de Raúl Cano:
        “Me dieron por muerto. Luego no. Desde entonces estoy vivo y muerto.”

–Olvidar o asumir de Sara Agustí:
        “No son simples muertos o desaparecidos, son familias rotas con miles de preguntas sin responder.”

–Archipiélago de Cristofer Caro:
        “La infancia es una península anclada al final de nuestra cordillera lumbar.”

–Todos a la mesa de Juan Aristóbulo Roldán Martínez: 
        “Dos no discuten si otros dos no les dejan.”

–Una de amor, tres de alegría y dos de tristeza de Ahinsa Theresse:
        “Debo admitir que hoy en día con un puesto de reflexión, no es que se gane mucho.”

–Qué ruido hace el silencio de Angie Carolina Rodríguez Basante:
        “Este piso que me sostiene ya no es más mi piso, esta casa no es más mi casa.”